A. Farran
La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el que volem edificar Catalunya. Estem davant d’un canvi de paradigma on un model centralitzat, fòssil, nuclear i contaminant pot donar pas a un nou model distribuït, democràtic i 100% renovable. Al llarg de 100 anys hem edificat un model legal, fiscal, financer, cultural i territorial que ha fet possible el model fòssil, nuclear, oligopolístic i centralitzat. Avui, la discussió és si estem davant d’una transició energètica o d’una disrupció tecnològica. On hi ha consens és en Qui hi arribarà tard?: aquells que no siguin capaços d’entendre que la transició energètica no es pot fer sota els paràmetres legals, culturals, econòmics i territorials del S.XX. El Pacte Nacional per la Transició Energètica de Catalunya defineix el camí per transitar de l’economia del petroli a l’economia del Sol. Haurem de decidir si el volem agafar i això és una decisió estructural per un país. Per prendre aquesta decisió, és important que els catalans sapiguem que som molt rics en recurs solar i tremendament pobres en recursos petrolers, gasístics i nuclears però avui, malauradament, importem el 92% dels recursos energètics que consumim i, les fonts renovables no arriben al 8,2% de l’energia primària que emprem.
You do not have permission to edit this page, for the following reason:
You are not allowed to execute the action you have requested.
You can view and copy the source of this page.
Return to Farran 2017a.
Published on 05/12/17Submitted on 10/11/17
Licence: CC BY-NC-SA license
Views 50Recommendations 1