Tipologia de llocs de treball segons la seva qualitat

<!-- metadata commented in wiki content


<span id='_GoBack'></span>
==Tipologia de llocs de treball segons la seva qualitat==

==Eix 4: El capital humà i el futur del treball==

==Autors:==

Manuela Redondo Avilés, Bernat Remolins Bardina i Raül Segarra Ester (Observatori del Treball i Model Productiu, Generalitat de Catalunya)
-->

==Abstract==

L’estudi de la qualitat dels llocs de treball està prenent cada cop més rellevància. Organismes com l’OIT, l’Eurofound o l’OCDE ja complementen l’anàlisi quantitativa del mercat de treball amb l’estudi sobre la qualitat dels llocs de treball. Aquest estudi utilitza l’Enquesta de qualitat i condicions de treball a Catalunya realitzada pel Departament d’Empresa i Treball (EQCT 2021), per aprofundir en l’anàlisi de la qualitat del treball des d’un punt de vista multidimensional. Mitjançant l’anàlisi tipològic no jeràrquic (k-means) es du a terme un exercici exploratori en què es defineixen grups homogenis de llocs de treball en funció de la seva qualitat en diferents dimensions: ambient físic, intensitat en el treball, qualitat del temps de treball, ambient social, habilitats, participació i formació, perspectives professionals i salari. L’anàlisi se centra en els llocs de treball assalariats, pels qual es disposa d’una mostra de 2.490 elements. S’han establert 5 grups o clústers de llocs de treball: treballs de qualitat superior, treballs de qualitat i intensitat alta, treballs manuals, treballs intermitents i treballs precaris. A més a més, s’han fet servir altres variables de l’enquesta per caracteritzar els grups obtinguts segons el lloc de treball i la persona que l’ocupa, el que mostra diferències importants de gènere, nivell d’estudis, qualificació de llocs de treball, antiguitat, ocupació o activitat econòmica, entre altres. Finalment, també s’han caracteritzat els grups segons els efectes que té el treball en la vida de les persones, com la salut física i mental, l’equilibri entre vida laboral i personal o les privacions materials.

Dels resultats obtinguts se’n destaca la identificació de dos grups amb qualitat contraposada: els de treballs de qualitat superior, amb valors per sobre de la mitjana en totes les dimensions i els de treballs precaris amb una qualitat per sota de la mitjana en totes les dimensions. Altrament, la segmentació dels treballadors revela una major representació femenina en els grups amb pitjors condicions laborals i que la presència del teletreball es vincula amb els grups de millor qualitat. A més, els resultats posen de manifest la rellevància dels estudis superiors: passar d’estudis primaris a mitjans no sembla suficient per poder fer un salt de la mateixa magnitud en la qualitat del treball, mentre que assolir uns estudis superiors sí ho permet. Les conclusions pretenen aportar una discussió sobre polítiques públiques o accions empresarials que puguin millorar la qualitat dels llocs de treball a Catalunya. Es revela la necessitat de continuar apostant per polítiques d’igualtat de gènere; pel foment de la formació continuada de la força de treball; millores en protocols i processos davant l’assetjament laboral, i donar més suport als treballadors davant les càrregues físiques i mentals de la feina i els seus efectes sobre la salut, un aspecte crucial per a la qualitat dels llocs de treball.