La descarbonització industrial europea i la paradoxa dels ‘early adopters’



==POLICY PAPER==

==La descarbonització industrial europea i la paradoxa dels ‘early adopters’==

Pau Vila – President del ‘think tank’ Institut Ostrom

Eix: “Sostenibilitat mediambiental”

==Sobre l’autor: ==

Pau Vila (Girona, 1995) és Economista (UOC), Enginyer TIC (URL) i Màster en Management (ESADE). Actualment presideix el ‘think tank’ Institut Ostrom, orientat al foment dels drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l’economia de lliure mercat. També és el Director General de LC Paper, una indústria catalana dedicada a la fabricació de paper i derivats.

==Sinopsi de la proposta de ‘policy paper’: ==

L’article pretén acreditar com la Unió Europea es troba en una posició de lideratge pel que fa a la descarbonització de les economies que la conformen, particularment en relació a la manufactura industrial. Aquest procés es deu fonamentalment a la substitució de fonts energètiques derivades dels combustibles fòssils per d’altres d’alternatives, no només de forma espontània sinó també guiada per la política fiscal; per exemple, a través de l’existència del programa EU-ETS (Emissions Trading System) pel qual molts sectors industrials han de pagar una taxa per cada tona de CO2 que emeten. El resultat de combinar una fiscalitat pigouviana per fomentar aquest procés de descarbonització juntament amb la realitat que moltes de les fonts energètiques o tecnologies substitutives tenen un cost primari més elevat que les opcions menys sostenibles deriva en una degradació de l’estructura de costos per a una diversitat de sectors industrials europeus. Aquest fenomen es veu accentuat pel caràcter embrionari de moltes d’aquestes alternatives tecnològiques verdes, que previsiblement disminuiran el seu cost durant les properes dècades. Es pretén posar de manifest el risc de que el lideratge temporal en aquesta transició acabi implicant per a Europa assumir uns costos industrials poc competitius en el context internacional, mentre que altres geografies poden adoptar aquestes solucions un cop ja se n’hagi validat la seva viabilitat tecnològica i iniciat la corba decreixent de costos. Es vol avaluar de quina manera aquest escenari pot derivar en una nova onada de deslocalització industrial que resulti en l’efecte contrari: unes majors emissions de CO2 incrustades dins dels productes dels quals Europa seria netament importadora. Es pretenen posar de manifest alguns instruments de fiscalitat, com el mecanisme de compensació a frontera, orientats a mitigar aquests efectes, així com analitzar-ne els pros i contres.