LA GOBERNANÇA COL·LABORATIVA EN ACCIÓ: EVOLUCIÓ DE L'ORQUESTRACIÓ DINÀMICA EN ELS ECOSISTEMES PÚBLICS



<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
<big>'''LA GOBERNANÇA COL·LABORATIVA EN ACCIÓ: EVOLUCIÓ DE L'ORQUESTRACIÓ DINÀMICA EN ELS ECOSISTEMES PÚBLICS'''</big></div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
Carlos Carrasco-Farré</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
''Information Systems Department''</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
''Toulouse Business School''</div>

Les ciutats d'arreu del món utilitzen cada cop més la innovació per fer front a desafiaments socials i ambientals d’alta complexitat, la qual cosa requereix la formació d'ecosistemes públics per gestionar les diferents parts interessades i navegar les incerteses inherents a aquests tipus d’ecosistemes. No obstant això, tot i que hi ha una àmplia literatura sobre l'orquestració d'ecosistemes privats, on la direcció corre a càrrec d'una entitat privada, la investigació empírica sobre l'orquestració d'ecosistemes públics és escassa. Per tant, tenim poc coneixement sobre les estratègies específiques per a l'orquestració dels ecosistemes públics.

En aquest article, explorem empíricament estratègies de gestió per a l'orquestració d'ecosistemes públics, exposant estructures de governança dinàmiques i aportant noves perspectives teòriques a la intersecció de ''relational'' ''stakeholder theory'' i la literatura sobre ecosistemes. Ho fem analitzant un conjunt de dades de patrons de comunicació per correu electrònic dins d'un ecosistema públic català, que inclou 24.254 correus electrònics enviats per 521 persones que pertanyen a 151 organitzacions diferents i apliquem mètodes de descoberta quantitativa inductiva per descobrir les estratègies de gestió emprades per diferents parts interessades a través de diverses fases de l'ecosistema.

El nostre estudi revela que determinades estratègies de gestió (broker, connector, hub, integrador, mediador i pols) s'associen amb el paper de l'orquestrador, mentre que d'altres (influent, observador) són habitualment emprades per participants que no són orquestradors. Aquestes troballes amplien la teoria de ''relational stakeholder'' situant-la dins de l'entorn complex dels ecosistemes públics, posant èmfasi en el paper de les administracions públiques a l'hora de dirigir la dinàmica de col·laboració cap al creixement i la innovació dels ecosistemes. Això té implicacions significatives tant per a la teoria com per a la pràctica, posant de manifest la importància estratègica d'aprofitar les relacions entre organitzacions per a objectius sistèmics més amplis.