Els escenaris pressupostaris com a instrument de la política fiscal de la Generalitat

Els escenaris pressupostaris com a instrument de la política fiscal de la Generalitat

D’acord amb la Directiva 2011/85/UE del Consell, de 8 de novembre de 2011, sobre els requisits aplicables als marcs pressupostaris dels Estats membres, s’entén per marc pressupostari a mig termini el conjunt de procediments pressupostaris nacionals que amplien l’horitzó de la política pressupostària més enllà del calendari pressupostari anual, fet que implica la fixació de prioritats estratègiques i d’objectius pressupostaris a mig termini.

El marc pressupostari a mig termini ha de ser creïble i efectiu i ha d’incloure l’adopció d’un horitzó de planificació pressupostària de tres anys, com a mínim, per a garantir que la planificació pressupostària s’inscriu en una perspectiva pluriennal. En aquest sentit, els marcs pressupostaris han d’incloure la descripció de les polítiques previstes a mig termini que tinguin repercussions en les finances en les finances públiques, així com una avaluació del seu impacte, tant en el resultat com la sostenibilitat de les finances.

Tal i com recull l’AIREF en la seva opinió sobre el procediment pressupostari, del 3 de novembre de 2023, la inclusió de la perspectiva a mig termini reforçaria el paper dels pressupostos com a instrument de política fiscal i econòmica i de rendiment de comptes. És en aquest sentit, que es considera prioritari avançar en la definició i construcció d’escenaris a mitjà termini.

En aquest article es proposa, en primer lloc, analitzar la necessitat dels marcs pluriennals. En segon lloc, descriure el procediment emprat en el cas de la Generalitat de Catalunya en la construcció dels seus escenaris pressupostaris tendencials a quatre anys- és a dir, sense canvis ni en les polítiques d’ingressos i en les de despesa-, on s’integra el pressupost anual. En darrer lloc, es fa referència al marc de regles fiscals en el que s’hauran d’emmarcar els escenaris pressupostaris.

L’objectiu és delimitar la senda d’ingressos i despeses i valorar la disponibilitat d’espai fiscal per a donar cobertura a les necessitats futures derivades de les decisions preses i/o per a la implementació de noves actuacions.

L’índex que es proposa per a l’article és el següent:

1. La necessitat de comptar amb uns escenaris pressupostaris

   a) Des d’una visió jurídica

   b) Com a instrument de la política fiscal i de sostenibilitat

   c) Per a garantir la transparència i la coherència

2. L’elaboració dels marcs pluriennals tendencials de la Generalitat de Catalunya

   a) L’escenari d’ingressos

   b) L’escenari de despesa

3. El nou marc de regles fiscals

4. Conclusions.