El canvi tecnològic és el factor més important del creixement econòmic. Els canvis tecnològics en sectors clau de l’economia són com una sèrie d'explosions que donen impuls a la prosperitat futura. Aquests sectors clau, aquests sectors líders guien l'economia i proporcionen un creixement econòmic. La tecnologia com a motor del desenvolupament econòmic s'ha estudiat des de diversos punts de vista. Un grup de teories econòmiques va considerar un punt de vista evolutiu del canvi tecnològic i el creixement econòmic. Aquesta evolució de la tecnologia és la que adopto en aquesta presentació.
Les principals característiques d’aquesta visió del canvi i l'evolució de la tecnologia són les següents: La tecnologia significa, per definició, incertesa, inseguretat. La tecnologia és dinàmica. Canvia, millora constantment. Les noves varietats i les noves opcions apareixen de forma persistent. El canvi tecnològic és sistèmic. La tecnologia no apareix sense cap canvi en el seu entorn. Les noves tecnologies apareixen alhora amb infraestructures per produir-les i distribuir-les. El cotxe necessita carreteres i estacions de servei. Internet ha evolucionat amb la infraestructura de fibra. Aquesta interdependència tecnològica fa que els grans canvis siguin lents i costosos. El canvi tecnològic és també acumulatiu. El que podem fer avui depèn de les accions preses i de les decisions preses en el passat.
Totes aquestes són les característiques principals del canvi tecnològic. Com dèiem, una d’elles són les expectatives. La tecnologia és sinònim d’expectatives. Aquesta associació s'accentua més en les etapes inicials de la tecnologia, és a dir, per tecnologies emergents. Aquestes expectatives són la força motriu que marca l'evolució del sistema. Les expectatives mouen els actors respectius i obliguen a actuar, legitimant el procés i atraient inversors i altres agents. Per tant, les expectatives són performatives, executives per naturalesa i conformen la dinàmica d'una trajectòria tecnològica.
D’altra banda, és ben sabut que l'adopció de tecnologies pels usuaris tradicionalment ha seguit un patró de corba S. Avui, la línia d'adopció de certes noves tecnologies és pràcticament una línia vertical. Les innovacions, les tecnologies s'introdueixen ràpidament al mercat i són acceptades per la societat. La corba S és pràcticament inexistent. Una altra forma de veure-ho: el temps necessari per què una innovació arribi als 100 milions d'usuaris és ínfim comparat amb dècades passades.
En definitiva, avui hi ha: 1) Enorme disrupció i 2) un molt fort ritme d’adopció de les innovacions. Tots dos factors (més disrupció i temps reduït de difusió) presenten enormes reptes en les empreses tradicionals. Cal recordar que la introducció d'una nova tecnologia significa (en molts casos) la desaparició de les empreses existents i, de vegades, de sectors sencers. Tradicionalment, s'ha creat tecnologia en les empreses “tradicionals” i en centres de recerca públics i privats (universitats, etc.). Però en els últims anys ha aparegut un nou actor: Les startups. Les startups tenen unes característiques radicalment diferents a les de les empreses tradicionals. Es mouen per expectatives i han conformat una cadena de valor (amb entitats de suport, polítiques públiques i inversors) específica, de característiques particulars. Aquesta cadena de valor ha generat, a cada territori (i sempre al voltant de grans ciutats), els ecosistemes emprenedors.
La ponència que es proposa versarà, en una primera part, sobre les característiques esmentades de la tecnologia, les startups com a productors de tecnologia i disrupció i els ecosistemes emprenedors que s’han conformat arreu del món. La segona –i principal- part de la ponència versarà sobre l’ecosistema emprenedor de Barcelona i Catalunya: Origen, actors i sectors, punts forts i febles, context internacional, polítiques públiques, paper de l’empresa tradicional, evolució prevista de l’ecosistema...
Published on 09/11/17
Submitted on 30/09/17
Licence: CC BY-NC-SA license