Orientació professional i formació dual: cap a un model integrat per a l’ocupació juvenil

Abstract

Durant molts anys Espanya ha arrossegat un problema estructural de desocupació que s’ha agreujat durant la crisis, però que ha restat latent en els moments de recuperació. És un problema generalitzat però especialment alarmant en el cas dels joves, tant per l'elevat percentatge que representa (un 36% entre els 15 i els 24 anys) com per les conseqüències que té sobre l’assignació de recursos i l’eficiència econòmica o els problemes socials que genera.

En aquest article s’analitza la desocupació juvenil des de la perspectiva de la qualificació del capital humà, com un dels principals factors de competitivitat i benestar social d’un país. Aquest fet no és nou, però adquireix un major protagonisme en un entorn de globalització i digitalització, i en el que processos com la terciarització de l’economia, l’envelliment de la població i la creixent qualificació a nivell mundial determinen el desenvolupament de l’economia del coneixement o la indústria 4.0.

Tendències internacionals

Un dels principals efectes de la globalització és la convergència econòmica, tant en termes de PIB com d’ocupació. Mentre l’aportació del primer en països en vies de desenvolupament suposava un 20,7% a l’any 2000, al 2017 va ascendir al 39,8%, pràcticament el doble. D’altra banda, des de l’any 2000 s’han creat en el món 675 milions de llocs de treball, un 25,8% més, fins a assolir els 3.290 milions d’ocupats al 2017. Mentre a la Unió Europea s’han creat 17 milions, als Estats Units han sigut 14 milions. Les regions on més ha crescut l’ocupació en termes comparatius han sigut l’Àfrica, amb 170 milions, cosa que suposa un increment del 63% entre el 2000 i el 2017, o Iberoamèrica amb 84 milions, un 41,5% més.

Taula 1. Distribució regional de l’ocupació mundial. Milers d’empleats.

	2000	2017	Variació 2000-2017	Variació percentual 2000-2017
Àfrica	270.397	441.058	170.661	63,1%
Amèrica	361.555	463.649	102.093	28,2%
Estats Units	142.078	155.876	13.798	9,7%
Iberoamèrica	204.376	289.143	84.767	41,5%
Estats Àrabs	25.800	49.404	23.603	91,5%
Àsia i Pacífic	1.594.565	1.931.953	337.388	21,2%
Xina	703.763	772.450	68.686	9,8%
Índia	387.746	502.503	114.757	29,6%
Japó	63.854	62.866	-988	-1,5%
Europa y Àsia Central	362.209	403.832	41.622	11,5%
UE28	207.838	225.203	17.365	8,4%
Món	2.614.526	3.289.895	675.369	25,8%

Font: OIT

A més, és interessant comprovar el major dinamisme del sector serveis, que creix un 49,7% (1.635 milions de llocs de treball), vers el 21,5% de la indústria (709 milions) i el 28,8% de l’agricultura (946 milions).

Gràfic 1. Distribució de l’ocupació mundial per sectors (milers)

Font: OIT

Per tant, els països en desenvolupament guanyen pes sobre el PIB mundial des de l’any 2000, cosa que es posa de manifest en l’ocupació, però especialment en la productivitat, com s’observa sobretot a la Xina, on el PIB per ocupat s’ha multiplicat per nou des de l’any 2000.

Gràfic 2 Evolució del PIB per ocupat. Base 100 = any 2000

Font: Organització Mundial del Treball i Fons Monetari Internacional.

La competència és creixent tant pel major nombre de persones treballant com per la seva major productivitat derivada de les noves tecnologies, la terciarització o l’increment de qualificació. Així, per exemple, a la Unió Europea s’observa un increment del percentatge d’ocupats amb alts nivells de qualificació que arriba fins el 31% del total, enfront el 21% d’aquells amb baixa qualificació, percentatges que a l’any 2000 eren del 22% i el 30,5% respectivament. El capital humà es converteix així en un factor econòmic cada cop més decisiu, i el gran element diferencial en termes de competitivitat.

Gràfic 3. Evolució de la població activa de la Unió Europea (UE28) per nivell de qualificació

Font: Centre Europeu per el Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP)

El mercat de treball espanyol: desajust entre la oferta i la demanda

L’anàlisi d’Espanya ha de fer-se, per tant, en aquest nou context internacional, en el que les economies en desenvolupament convergeixen i accedeixen a les noves tecnologies en condicions similars a les dels països desenvolupats, i compten cada cop amb una major capacitat de competir en els mercats internacionals.

La situació d’Espanya, com dèiem, mostra un elevat nivell de desocupació juvenil que, sorprenentment, conviu amb les dificultats de les empreses per trobar personal qualificat als requeriments de les noves ocupacions. Cada cop hi ha menys joves al mercat de treball i els que estan disposats a treballar presenten una preparació que no es correspon, en moltes ocasions, amb les necessitats de les empreses.

El menor nombre de joves és conseqüència, en primer lloc, del problema demogràfic. S’ha passat de 6 milions de joves entre 15 i 24 anys a l’any 2000 a 4,5 milions al 2016, un 26% menys, tal i com mostra la caiguda del gràfic 4.

Gràfic 4. Evolució de la població entre 16 i 24 anys, % sobre la població total

Font: Institut Nacional d’Estadística

Segon, per la reducció de la població activa juvenil, que ha passat de 2,5 milions al 2000 a 1,4 milions al 2016, un 42% menys. A més de per la qüestió demogràfica, per un menor nombre de persones que compaginen feina i estudis. Mentre al 2005 hi havia 489.000 joves que treballaven i estudiaven, al 2017 aquesta xifra s’ha reduït a 276.000. Així, la taxa d’activitat dels joves al 2017 va ser del 36,9%, una de les xifres més baixes de tota Europa. Sens dubte, l’elevat nivell de desocupació juvenil és un desincentiu a buscar feina, per tant hi ha un efecte circular negatiu.

Gràfic 5. Taxa d’activitat de la població jove (16-24) per països europeus (2016)

Font: Eurostat

D’altra banda, la preparació dels joves no s’adequa, en part, a les necessitats de les empreses, degut a un problema tant d’informació sobre les opcions professionals com de la qualitat de la formació. Com a conseqüència de la falta d’orientació professional i de la qualitat formativa ens trobem amb una certa polarització en la que existeix un elevat nombre de joves que abandonen els seus estudis i que tampoc treballen i altres que adquireixen titulacions de grau superior per a llocs de feina que no requereixen tal nivell de qualificació.

En efecte, Espanya ocupa el segon lloc en abandonament escolar a nivell europeu, només superada per Malta (el percentatge de joves que deixa d’estudiar després de l’ESO ascendeix al 18,5% del total). Som el quart país de la OCDE amb major nombre de joves que ni estudien ni treballen (un de cada cinc joves espanyols entre 20 i 24 anys ni estudia ni treballa), i comptem amb un percentatge elevat de joves que abandonen els seus estudis professionals: la taxa d’abandonament dels universitaris en el primer any va ser del 22,5% al 2015, mentre que 2 de cada 3 alumnes de Formació Professional no van obtenir el seu títol, tal i com veiem al gràfic 6.

Gràfic 6. Percentatge de titulats en Formació Professional respecte el total de matriculats.

Font: Ministeri d’Educació

Alhora, en relació amb altres països de la UE, existeix un elevat nombre d’universitaris en comparació amb els graduats de Formació Professional, cosa que explica que el mercat de treball a Espanya no sigui capaç d’absorbir l’elevat nombre de llicenciats i genera algunes de les majors taxes de sobrequalificació de la Unió Europea. En el sector serveis, per exemple, la sobrequalificació és del 64% i en el sector industrial del 50%.

Gràfic 7. Nivell de sobrequalificació en el sector serveis

Font: Eurostat

Gràfic 8. Nivell de sobrequalificació en el sector industrial

Font: Eurostat

La sobrequalificació genera frustracions personals i un alt nivell d’ineficiència del sistema, amb elevats costos per a l’Administració Pública. Probablement, una de les raons que expliquen l’elevat nivell de sobrequalificació és la falta d’una oferta de formació de qualitat intermèdia, és a dir, d’una formació professional de qualitat actualitzada i adaptada a les necessitats del mercat. Això explicaria la seva menor reputació i el fet que un gran nombre d’estudiants es decanti per estudiar una carrera universitària.

L’origen del problema es concentra, per tant, en la qualitat de la formació, seguida de la falta d’orientació professional adequada que permeti als joves escollir en funció de les seves habilitats, talent i les demandes del mercat. Aquesta falta de coneixement sobre la oferta i els itineraris de formació explica que un percentatge elevat d’aquells que inicien una carrera universitària no estiguin satisfets amb la seva elecció. Així, segons l’Enquesta d’Inserció Laboral del INE, el 10% afirma que no tornaria a realitzar estudis universitaris, y del 90% restant que sí ho faria, un 30% estudiaria una altra carrera. També explica, en part, l’existència d’un elevat percentatge d’universitaris en comparació amb estudiants de Formació Professional, en relació amb altres països europeus amb menors taxes de desocupació juvenil. Segons dades de la OCDE, al 2016, el percentatge de joves entre 25 i 34 anys que havien cursat Formació Professional en la seva etapa secundària a Alemanya era del 88%, a Àustria del 84%, a França del 74% i a Espanya del 45%, tal i com posa de manifest el següent gràfic.

Gràfic 9. Percentatge de població entre 25 i 34 anys segons l’orientació dels estudis realitzats durant secundària (2016)

Font: OCDE

Els problemes derivats de la formació tenen el seu reflex en les dificultats de les empreses espanyoles per trobar personal qualificat que, segons el Banc Central Europeu, s’ha multiplicat per tres en els últims cinc anys (veure gràfic 10). De la mateixa manera, segons ManpowerGroup, el 26% de les empreses tenen dificultats per trobar personal que s’ajusti a les seves necessitats. Per tant, gran part del problema es troba en la oferta, en la formació dels joves, que no s’està ajustant a les necessitats de la demanda, és a dir, als perfils professionals que necessiten les empreses.

Gràfic 10. Principal problema al que s’enfronten les empreses espanyoles

Font: Banc Central Europeu. Survey on the Access to Finance of Enterprises (SAFE).

Hi ha tres elements que les companyies tenen en compte a l’hora de seleccionar nou personal, i que, d’acord a l’enquesta realitzada als més de 500 empresaris familiars assistents al Congrés del IEF de Toledo de 2017 es resumeixen en: actitud, habilitats personals i capacitats tècniques. Quan les empreses contracten algú volen que tingui capacitats tècniques, però, sobretot, volen algú amb actitud, amb ganes d’aprendre, de treballar, que valori la possibilitat de treballar en un lloc amb projecció, amb ganes d’aportar al projecte, i amb habilitats personals com la capacitat de resoldre problemes, amb ganes de col·laborar, amb creativitat, etc. Per això, valors com la cultura del treball, de l’esforç, el compromís, etc., elements que caracteritzen a l’empresa familiar, son factors determinants en l’evolució personal de les persones.

Gràfic 11. Factors considerats com més rellevants per a la incorporació de nou personal per part de les empreses del Instituto de la Empresa Familiar.

Font: XX Congreso Anual del Instituto de la Empresa Familiar

D’acord a l’informe Escasez de Talento de ManpowerGroup, un dels aspectes que més es valora per els empresaris és l’experiència i és el principal motiu pel qual les empreses tenen dificultats per trobar personal que s’adapti a les seves necessitats. D’aquesta manera, es perceb que la formació ha d’incloure major experiència pràctica que faciliti la incorporació dels joves al mercat de treball. Adaptar la formació a les necessitats de les empreses és invertir en qualitat, és apropar els centres de formació especialitzats als centres de producció i d’investigació (I+D+i), és fidelitzar als treballadors escoltant-los i millorant les seves condicions formatives i, per tant, laborals; és, en definitiva, integrar la formació a la cadena productiva per a millorar els resultats a llarg termini, a la vegada que es contribueix a una millor assignació de recursos.

La Formació Professional Dual com a model integrat de formació cap a l’ocupació juvenil

El Reial Decret 1529/2012 va establir les bases de la Formació Professional Dual com una nova modalitat dins de la formació professional que combina processos d’ensenyament i aprenentatge en l’empresa i en el centre de formació. La FP Dual incorpora una sèrie de característiques contrastades en altres països que fan d’ella un bon sistema per a la preparació dels joves al mercat laboral. En aquells països on existeix, la desocupació juvenil és molt més reduïda, com és el cas d’Alemanya (7%), Àustria (11%) o Dinamarca (12%).

Gràfic 12. Taxa de desocupació juvenil

Font: Eurostat

Actualment, existeixen en el nostre país un total de 23.919 alumnes de FP Dual per al curs 2016-2017, repartits en 894 centres de formació, el que representa un 2,8% dels alumnes de la Formació Professional total. Hi ha un gran marge per a potenciar la implantació d’aquest sistema, i sembla un bon moment per a reflexionar sobre com dur-ho a terme, de manera que tots els agents implicats – joves, empreses i Administració Pública – vagin de la mà i s’incorpori el major nombre de col·laboradors possibles. És necessari trobar un model flexible, senzill, amb capacitat d’adaptar-se a les necessitats canviants de les empreses, amb autonomia de gestió dels centres, i amb un grau elevat de comunicació fluida entre els demandants de treball, orientadors, formadors, tutors i joves.

El nostre teixit productiu es caracteritza per un elevat nombre de petites empreses, motiu pel qual el model hauria d’estar adaptat a elles. Sense la incorporació de les Pimes i dels autònoms serà molt difícil fer del sistema dual el principal model de FP. L’èxit d’aquest objectiu depèn de la simplicitat per incorporar als joves a les empreses, així com de la capacitat de les associacions sectorials o regionals per a col·laborar amb els tràmits i avaluacions de resultats.

L’avaluació dels sistemes de formació professional ha de ser una constant per aprendre i millorar un model que està començant. L’eficiència en el ús dels recursos públics contribueix a una major estabilitat i sostenibilitat de les finances públiques, així com a una millora de la productivitat i del potencial de creixement econòmic.

La orientació de la formació cap al món empresarial o al mercat de treball és beneficiosa per a totes les parts implicades. Des del punt de vista del individu que busca feina, suposa un augment de la seva ocupabilitat, gràcies a una major capacitació, un increment dels seus coneixements pràctics i una millor adequació a les necessitats del mercat. Des del punt de vista de l’empresa, implica una millora de la productivitat dels treballadors que repercuteix en un augment de la competitivitat del teixit empresarial i del conjunt de l’economia. I des del punt de vista del professorat/tutors, millora la seva motivació i els permet un major contacte amb la realitat de les empreses.

Il·lustració 1. Agents implicats en el procés de formació.

Per acabar, en aquest article es volen proposar algunes mesures de caràcter conceptual que pretenen millorar la qualitat del procés de formació, enfocat en la Formació Dual com una nova modalitat amb gran potencial per a millorar la qualitat del sistema actual gràcies a la seva major vocació pràctica, en col·laboració amb les empreses, i on l’experiència, un dels elements més valorats, és un dels principals eixos d’actuació (aprendre fent). Algunes de les propostes sobre les que es vol incidir de forma especial son la necessitat de millorar la informació disponible, que contribueixi a facilitar una millor orientació professional, impulsar la col·laboració pública-privada en els centres de formació, una major inversió en el professorat i involucrar a les Pimes amb la finalitat d’augmentar la capil·laritat del model i abastar el major nombre d’alumnes possible.

La Formació Professional Dual apareix com un sistema amb multitud d’efectes positius, que requereix temps per a la seva implantació i absorció com a part de la nostra cultura empresarial i administrativa. En la mesura que més empreses es vagin incorporant a participar d’aquesta modalitat de formació, hi haurà cada cop més joves millor preparats, per als qui augmentaran les oportunitats de trobar un lloc de treball i, pot ser, puguem assolir en uns anys els percentatges de països que avui han de ser una referència.

Referències Bibliogràfiques

ADECCO (2017): “Informe Infoempleo Adecco: Oferta y demanda de empleo en España 2016”

BANCO CENTRAL EUROPEO Y COMISIÓN EUROPEA (2016): “Survey on the Access to Finance of Enterprises in the euro area”.

CENTRO EUROPEO PARA EL DESARROLLO DE LA FORMACIÓN PROFESIONAL (CEDEFOP) (2017): “Global inventory of regional and national qualifications frameworks 2017”

COMISIÓN EUROPEA (2016): “A new skill Agenda for Europe”.

DE LA FUENTE, ÁNGEL (2015): “Capital Humano y Productividad”. Documento de trabajo – 2015/08. FEDEA e Instituto de Análisis Económico (CSIC).

EUROSTAT (2016): “Skills mismatch experimental indicators”

EUROSTAT (2016): “European Union Labour force survey - Annual results 2016”

FUNDACIÓN BANKIA POR LA FORMACIÓN DUAL (2017): “Guía para implantar la Formación Profesional Dual en la Empresa”, Madrid: FP Dual+

FUNDACIÓN BANKIA POR LA FORMACIÓN DUAL (2017): “Retos y oportunidades para la Formación Profesional en relación con la especialización productiva en Castilla y Léon”, Madrid: FP Dual+

FUNDACIÓN BERTELSMANN (2017): “La FP Dual en los centros educativos: visiones del profesorado”

FUNDACIÓN BERTELSMANN (2015): “Orientación Profesional para padres”.

FUNDACIÓN BERTELSMANN (2016): “Guía básica sobre la Formación Profesional Dual”.

FUNDACIÓN BERTELSMANN (2012): “La orientación profesional en España: fortalezas y debilidades”. Nota de prensa.

GLOBAL ENTREPRENEURSHIP MONITOR (GEM) (2017): “Informe GEM España 2016”

HAYS (2017): “Guía del Mercado Laboral”.

INSTITUTO DE LA EMPRESA FAMILIAR (2016): “La dimensión empresarial como factor de competitividad”.

INSTITUTO DE LA EMPRESA FAMILIAR (2017): “Encuesta interactiva XX Congreso Anual del Instituto de la Empresa Familiar”.

INSTITUTO DE LA EMPRESA FAMILIAR (2018): “Orientación profesional y formación dual. Hacia un modelo integrado integrado para el empleo juvenil”.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2017): “Encuesta de la población activa”

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (2014): “Encuesta de inserción laboral de titulados universitarios”.

MANPOWERGROUP (2015): “Escasez de Talento 2016/2017”

MANPOWERGROUP (2017): “Una Revolución de las Competencias: del consumo de trabajo al desarrollo de talento”.

MANPOWERGROUP (2017): “El futuro del empleo. Las claves del foro de Davos 2016 que todo directivo debería conocer” Business & Talent Paper #1.

MANPOWERGROUP (2016): “Carreras profesionales de los Millennials: Horizonte 2020”.

MANPOWERGROUP (2018): “El crecimiento del empleo en 2018: sectores y perfiles”

HUMAN AGE INSTITUTE (2016): “Soft Skills 4 Talent 2016“.

MANPOWERGROUP (2016): “Más y mejor informado, así es el Talento hoy”.

OECD Indicators (2017): “Education at a Glance 2017”, OECD.

OECD Insights (2007): “Human Capital: How what you know shapes your life”.

OCDE (2017): “The Missing Entrepreneurs 2017”

OECD (2015): “El futuro de la productividad”. Nota del Departamento Económico y de la Dirección de Ciencia, Tecnología e Innovación.

OECD (2015): “OECD Skills Strategy. Informe de diagnóstico de España 2015”.

REAL DECRETO 1529/2012, de 8 de noviembre, por el que se desarrolla el contrato para la formación y el aprendizaje y se establecen las bases de la formación profesional dual.

UNESCO (2015): “Incheon Declaration and Framework for Action for the implementation of Sustainable Development Goal 4: Ensure inclusive and equitable quality education and promote lifelong learning opportunities for all”.Education 2030.

WORLD ECONOMIC FORUM (2016): “Future of Jobs Survey 2016”.

WORLD ECONOMIC FORUM (2016): “The Future of Jobs: Employment, Skills and Workforce Strategy for the Fourth Industrial Revolution”, Global Challenge Insight Report.