Catalunya ha desenvolupat una política científica d'excel.lència, amb visió estratègica, estabilitat i continuïtat al llarg de gairebé dues dècades. Els resultats, en termes acedèmics, han estat extraordinaris. Catalunya excel.leix en l'atracció de recursos europeus per la recerca, entre ells en els més exigents, com són els programes ERC (European Research Council). Els centres de recerca catalans publiquen en les revistes científiques de màxim impacte al nivell d'Israel (un dels països més innovadors del món). Tanmateix, l'efecte econòmic d'aquesta ciència és gairebé inexistent. El coneixement no es transforma en creixement econòmic. La recerca no deriva en innovació i avantatges competitius per les empreses de l'entorn. Per què? En aquest article fem un repàs a les polítiques que han existit al llarg de les darreres dues dècades, en recerca i en innovació, per buscar una explicació a aquest desacoplament.
Published on 08/11/17
Submitted on 30/10/17
Licence: CC BY-NC-SA license